Immortalitat cel·lular: càncer i envelliment

Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). Madrid

 

Es pensa que el funcionament anormal de les cèl·lules mare és la causa dels processos de càncer i envelliment. Un dels factors que determinen el comportament de les cèl·lules mare és la integritat d’unes estructures protectores del material genètic denominades telòmers. Els telòmers (del grec: télos, final; méros, part) són els extrems dels cromosomes i estan constituïts per DNA repetitiu (la seqüència que es repeteix en tots els vertebrats és TTAGGG) i per proteïnes associades (denominades shelterines; de l’anglès shelter, estructura protectora). La disfunció telomèrica desencadena la pèrdua de la capacitat regenerativa de les cèl·lules i de l’organisme. Aquesta pèrdua de funció està provocada per l’erosió progressiva dels telòmers associada a la divisió cel·lular i a l’edat, i és una de les causes moleculars de l’envelliment. L’enzim telomerasa és l’activitat que sintetitza repeticions telomèriques de novo, compensant així la pèrdua de telòmers. La major part dels tumors humans contenen quantitats anormalment altes de telomerasa, la qual cosa els permet dividir-se de manera immortal. En la presentació es mostrarà que la longitud dels telòmers i l’activitat telomerasa són factors determinants del comportament de les cèl·lules mare, anticipant els seus efectes en càncer i envelliment. Aquests descobriments ens han portat a postular un model segons el qual la pèrdua de telòmers associada a l’envelliment és una de les principals causes de la pèrdua de la capacitat regenerativa dels teixits i per tant de les malalties degeneratives associades a l’envelliment. Per contra, la propagació indeguda de cèl·lules mare amb alteracions oncogèniques i amb alts nivells de telomerasa pot ser una de les causes comunes a molts tipus de càncer.

 

 

 

Aquesta conferència forma part del cicle:
DESAFIAMENTS DEL SEGLE XXI. LA VEU DE LA CIÈNCIA